POEMA- Desolació, de Juan Alcover

Bona Tarda a tots i a totes!

Avui, a la clase de COED, com cada día en Josep Maria Vila ens a recitat un poema de Juan Alcover, i es titulava Desolació.

Jo só l'esquix d'un arbre, esponerós ahir,

que als segadors feia ombra a l'hora de la sesta;

mes branques una a una va rompre la tempesta,

i el llamp fins a la terra ma soca mig-partí.

Brots de migrades fulles coronen el bocí

obert i sens entranyes que de la soca resta;

cremar he vist ma llenya; com fumerol de fesa,

al cel he vist anar-se'n la millor part de mi.

I l'amagor de viure xucla ma rel esclava,

i sent brostar les fulles i sent pujar la saba,

i m'aida a esperar l'hora de caure un sol de conhort.

Cada ferida mostra la pèrdua d'una branca:

sens jo, res parlaria de la meitat que em manca;

jo visc sols per plànyer lo que de mi s´és mort.

Fins aviat!!!

webs consultades:
 http://perso.wanadoo.es/lipmic/Poecat/alcover.htm#Desolaci%C3%B3