CANÇONS PER A L'EXÀMEN

Bona tarda a tothom!

Per aquesta tarda a música haviem de portar apreses 10 cançons (o moixaines) per grups de 5 o 6 persones del llibre TAT. La profesora Gloria escollia dues cançons per a cada grup i haviem de cantar-les davant de tota la clase i despres ensenyar la lletra i cantar-les tots junts.

La Silvia Ibañez, la Anna Larruy, la Eli Mertinez i la Judit Esteve formaven part del meu grup i les 10 cançons que vam escollir van ser:

1- Escarbat, bum, bum.

2- Tres cullarades

3- Virolet sant Pere

4- Anirem a Barcelona

5- Ploreu ninetes

6- Roda moliner

7- El gall i la gallina

8- Per tots sants

9- Visca els tres reis

10- La pastoreta

La Gloria va escollir "Roda moliner" i "anirem a Barcelona"

Les vam representar davant la classe i deprès vam aconseguir que se les aprenguesin!

  http://www.youtube.com/watch?v=A-AnGL4kUZ4

El dia de l'exàmen entraran totes les dues cançons de cada grup apreses de memoria, i son aquestes:

1- Galaneta mà

2- Un saquet d'arròs

3- Plou i neva

4- Titeta pon

5- Moros venen

6- Son soneta

7- Picali bou

8- Ton pare no té nas

9- El carter

10- La gallina ponicana

11- Escarbat, bum, bum

12- Una pometa en tinc a l'hort

13- Roda moliner

14- Anirem a Barcelona

Fins aviat!!!

PREZI

El PREZI és un programa de presentacions on es pot explorar i compartir idees sobre un llenç virtual.

Les seves característiques són:

1- Caràcter online

2- Es pot compartir

3- Es pot editar i visualitzar en grup, és a dir, pot ser col·laboratiu.

4- Màxim 10 persones.

5- És més dinàmic que el power point (efectes zoom, imatges girades)

6- No tens diapositives predefinides i pots profunditzar en el full.

7- Vas creant les diapositives a mida.

8- No té un ordre preestablert.

9- Es crea a partir d'un camí

10- Es poden buscar imatges directament i els vídeos.

11- Té codi embed

12- Ens podem descarregar els arxius.

13- Els links no són actius.

14- No podem incloure.

Avui a la classe de GTIC em treballat amb el prezi! i aquest és el resultat!!!

. on Prezi

L'INFORMALISME

El terme informalista es va adoptar per a referir-se a una abstracció pura com a llenguatge expressiu, oposada a les tendències més pròximes: com el cubisme o el rigor geomètric del neoplasticisme. L’informalisme fuig de l’art figuratiu, utilitza un llenguatge abstracte en el qual els materials ocupen el paper principal, busquen l'autenticitat de la pintura, del pur acte de pintar. En definitiva,  l'expressió del món interior de l'artista.

Jean Fautrier, Fruit obert, 1946

Aqui us poso una imatge informalista, i es titula FRUIT OBERT:

webs consultades:
http://www.xtec.cat/~mmoron/L%27ARTdelsegleXXal%27ESCOLA/MovimentsArtistics/LesSegonesAvantguardes/Informalisme.htm

COM SER BON COMUNICADOR?

Bon dia!!

A les classes de COED hem treballat com ser un bon comunicador, mitjançant la llengua i el llenguatge.

El llenguatge és un instrument de comunicació, un mitjà d'expressió i de comunicació que li és propi. La comunicació és possible gràcies a l'organització i reducció que el mon fem per mitjè del llenguatge. També, és responsable de que, a la pràctica, siguem capaços de pensar; sense la base d'una constitució cerebral mínimament adecuada no és possible el llenguatge.

Les llengües Un dels fruits de la naturalesa és la llengua, ja que les llengües depenen d'unterritori. La llengua no és un conjunt de paraules, sons, frases sinó que és el coneixement del sistema propi d'una comunitat.

Un bon comunicador ha de complir els següents requisits:

1. Has de ser clar i concís
2. Has d'entendre a la pròpia audiència
3. El missatge s'ha d'ajustar a les necessitats de l'audiència
4. Centrat en la teva audiència
5. Centrat en les coses positives
7. Escolta i fes preguntes
8. Utilitza històries
9. Tenir les idees molt clares abans de començar a parlar
10. Demostra entusiasme
11. Relaxat
12. Digues la veritat
13. No donis les males noticies “per fascicles”
14. No suposis que el púbic té coneixements del teu tema
15. Envia idees que el públic no oblidi i destaca-les

Ens han demanat que pensesim un bon comunicador per a nosaltres i hem decidit... ANDREU BUENAFUENTE!!!
  

webs consultades:
http://www.slideshare.net/nuriateixido/llenguatge-i-llengua
http://www.publico.es/televisionygente/229777/buenafuente-y-gabilondo-juntos

ESCOLTAR I SENTIR

Bon dia a tothom!!!

Per aquesta setmana el nostre profesor de COED, Josep Maria Vila, ens a dividit per grups de tres per a fer un resum. Ami, juntament amb la Judit Esteve i Cristina Gomez, ens a tocat "Escoltar i sentir" i aquest es el nostre resum:

Escoltar és un acte intencionat, un acte lliure.

Escoltar no és sentir, perquè sentir és un acte no intencionat. Sentir és percebre un
so.No decidim sentir, en canvi l’escolta és selectiva.

Escoltem perquè hem destitjat escoltar i sentim per atzar. L’escolta ve precedida d’un
destitg.Com més intens és aquest desig més receptiva és la pràctica de l’escola. Aquest
desig parteix d’una intuició.

Ningú no en spot obligar a escoltar .L’escolta és un dels actes més lliures .Això si, no
podem garantir mai que l’altre ens escolti .Escoltar és un acte d’atenció al que s’esta
sentint.

Hi ha escoltes superficials i n’hi ha que s’exerceixen des de la profunditat .

AgraÏm una paraula sensata, però encara agraïm més una escolta profunda.

Escoltar també és buscar la veritat de l’altre. Sense escoltar, no és possible dialogar i
cercar la veritat.

Ens complau escoltar algú que pensa com nosaltres.

El desafiament és escoltar el comunicant. Només això en és pot fer créixer.

El nostre mecanisme de defensa és no escoltar.

L’escolta és la condició de possibilitats de la parla. Aprenem a parlar perquè escoltem.

Hauríem d’ensenyar a la mainada a escoltar, a concentrar-se, a donar-hi voltes una i
altra vegada .Hauríem d’ensenyar a meditar.

En un món on les persones no s’escolten, falten els mecanismos elementals de
transmissió de valors.

Escoltar exigeix concentració i també demana un acte de confiança.

Escolta és estar atent a l’altre. L’escolta requereix la dualitat.

Fins aviat!!!

Consultes:
Torralba, F (2006). L'art de saber escoltar. Barcelona: Pagès Ed.

POEMA- Desolació, de Juan Alcover

Bona Tarda a tots i a totes!

Avui, a la clase de COED, com cada día en Josep Maria Vila ens a recitat un poema de Juan Alcover, i es titulava Desolació.

Jo só l'esquix d'un arbre, esponerós ahir,

que als segadors feia ombra a l'hora de la sesta;

mes branques una a una va rompre la tempesta,

i el llamp fins a la terra ma soca mig-partí.

Brots de migrades fulles coronen el bocí

obert i sens entranyes que de la soca resta;

cremar he vist ma llenya; com fumerol de fesa,

al cel he vist anar-se'n la millor part de mi.

I l'amagor de viure xucla ma rel esclava,

i sent brostar les fulles i sent pujar la saba,

i m'aida a esperar l'hora de caure un sol de conhort.

Cada ferida mostra la pèrdua d'una branca:

sens jo, res parlaria de la meitat que em manca;

jo visc sols per plànyer lo que de mi s´és mort.

Fins aviat!!!

webs consultades:
 http://perso.wanadoo.es/lipmic/Poecat/alcover.htm#Desolaci%C3%B3

Descripció d'una companya

 Bona tarda a tothom!!!

Avui a classe de COED hem llegit les descripcions, unes descripcions en les quals haviem de descriure a un company o companya, físicament o personalment.

Realment, el que volía en Josep Maria Vila era utilitzar una descripció per a llegir-la davant de tota la classe i així, anar observant i comentat la importància de com parlar bé en públic.

Aquí us deixo la meva, sobre la Irene Bazán Quintana.

La Irene Bazán Quintana és una noia de vint anys, que viu a Barcelona. Té un germà petit de catorze anys amb el que conviu juntament amb els seus pares.

La seva cara és rodona i de pell molt blanca amb pigues. Els seus cabells els té llisos i de color castany, majoritàriament el porta sense recollir. Els ulls tendres de mirada afectuosa i castanys. La boca menuda i riallera, amb unes dents blanques amb aparells però casi perfectes ja. Aquestes dents estan envoltades per uns llavis prims i marcats.

Ella és una noia de mitja estatura amb uns braços i unes cames primes  i unes mans petites.

La Irene és molt alegre, tranquil·la, carinyosa, simpàtica, però amaga una gran sensibilitat. Necessita molt a la família, és activa ordenada i sap escoltar.

Va vestida sempre molt conjuntada, clàssica, i no li agrada destacar, és a dir, no li agrada ser el centre d’atenció.

Respecte a les seves aficions, es troba menjar molta pasta italiana i dolços. Li agrada molt anar a Menorca i per ella seria un dels llocs on hi podria anar a viure, encara que té un cert respecte als avions i hauria d’anar a vaixell però no té cap problema.  El seu animal preferit és l’ovella i el color el lila. Té una afició a destacar, li agrada molt el disseny d’interiors.

Per acabar, m’agradaria dir el que em transmet ella. Amb lo poc que la he pogut conèixer m’ha demostrat maduresa, una gran sensibilitat, simpatia i alegria.

INFORMALISME- LA PRESÓ

Bon dia a tothom!!

Ahir a la classe de plàstica vem estar treballant l'informalisme, com ho farem fins daqui un petit temps.
La professora Roser Rahola ens va deixar fang de diferents colors amb els quals podiem treballar amb les seves textures, colors, imaginació...
El meu grup constava de la Clara Maestre, la Chus Echarri i la Irene Bazán, Nosaltres vam anar deixantnos portar i el resultat va ser genial! A la nostra obra li vam posar el títol de: LA PRESÓ, per que ens donava la sensació de molts sentiments i idees presonades per el color marró i la sensacio era de no tindre sortida, per això li vem posar aquest títol.

LA PRESÓ! (Artistes: Clara Maestre, Claudia Freijomil, Irene Bazán i Chus Echarri)

 

 

 

 

 

 

 

 

DELICIOUS

Bon dia a tots i totes!!!

A classe de GTIC es va explicar el concepte delicious.
Delicious és un servei de gestió de marcadors a la web. Aquest et permet agregar les pàgines que t'interessen per poder-les consultar a través de la web. Per una fàcil localització, es poden ordenar les webs posant-hi paraules claus i organitzant-ho en categories.

http://www.veryicon.com/icon/png/

Internet%20%26%20Web/Social%

20Media%201/delicious.png

La diferència que té el delicious amb el historial del teu navegador és que es comparteixen les webs que has guardat amb altres usuaris. Una altra utilitat que li podem donar és que si ens connectem a internet des de un altre ordinador que no és el nostre, podem visualitzar les nostres pàgines web d'interès vistes des de aquest.

Com és una web social, nosaltres podem observar també les pàgines web dels altres usuaris.

Fins aviat!!!

Webs consultades: 
http://ca.wikipedia.org/wiki/Delicious
http://www.slideshare.net/nataliagallino/que-es-delicious

USOS EDUCATIUS DELS BLOGS-RECURSOS, ORIENTACIONS I ESPERIÈNCIES PER ALS DOCENTS

Fa uns dies, el nostre professor de Gtic ens va fer llegir un llibre que parlava sobre els usos educatius dels blogs, on explica els recursos, les orientacions i les experiències pels docents.

A continuació, definiré alguns dels conceptes que he cregut que són importants haver après després de llegir el llibre:

http://3.bp.blogspot.com/-ujZ4U9VS2Nk/Sr8ePSjclvI/AAAAAAAAAH0/MnF4g_muCh8/s320/foto+llibre+UOC.JPG













• El blog o la bitácora: és un lloc web que s'actualitza periòdicament i va

  
  

  recopilant informació cronològica i aquests apareixen en primer lloc els més recents. 
• La blogosfera: és el terme on agrupa tots els weblogs. És un conjunt de comunitats ben diverses de persones que conversen, comparteixen unes pautes i patrons de comportament que possibiliten la comunicació de manera global. Per tant, els blocs estableixen una nova concepció de validesa i fiabilitat perquè hi ha indicadors de qualitat i fiabilitat que ens permet orientar-nos una mica entre tanta informació.
• Blogosfera educativa:  ens referim a xarxes de blocs relacionades amb contexts educatius. I com podem veure al llibre hi ha diferents tipus de Edublocs (blocs educatius):  

          Blocs de centre:constitueixen revistes digitals  integrant textos informatius, d'opinió, de creació...

          Blocs destinats a seminaris i cursos de formació en TIC per al professorat.

          Blocs de professors (individuals). 

          Blocs d'aula: que es poden classificar segons la seva funció entre 

                              Bloc del professor.

                              Bloc col·lectiu (professor + alumnes).

                              Bloc de l'alumne.

•  L'alfabetització digital: és una de les implicacions destacades a escala social però també educativa que ha acompanyat a l'evolució de la web 2.0. Ens trobem a un nou model de comunicació i gestió d'informació a través d'Internet, nous usos i noves tecnologies, on el context educatiu requereix nous enfocaments, metodologies i estratègies per poder abordar-lo.Per tant hi ha una distinció entre nadius i immigrants digitals. Els nadius són aquells que van néixer entre els 5 i 15 anys enrere, la primera generació que ha crescut immersa en aquest model tecnològic i els immigrants són aquells que han nascut abans del 1960, aquelles que s'han d'adaptar a quest model i aprendre-ho tot de nou.

•  El blogroll o llista de blogs: és el menú que es mostra a la portada que apareixen la llista de tots els enllaços que l'autor del blog recomana. 
• Les etiquetes: són una manera de classificar totes les entrades del blog.
• Els RSS, feeds o sindicació: és una manera d'accedir a la informació i consisteix en seleccionar diferents fonts d'informació que ens interessin i enviar avisos d'actualitzacions a l'usuari.

Aquestes són les  definicions que s'han de tenir molt clares per a poder realitzar un blog. El llibre que ens hem hagut de llegir defineix molts aspectes de l'utilització de les TIC. T'ajuda a anar millorant els conceptes sobre el blog, i t'ensenya a realitzar diverses accions d'aquest.

Fins aviat!!

Webs consultades:

Balagué Puxan, F., & Zayas, F. (2008). Usos educatius dels blogs : Recursos, orientacions i experiències per a docents (1ª en llengua catalana ed.). Barcelona: Editorial UOC.

POEMA- La meva amiga com un vaixell blanc

Bona tarda!

Avui en Josep Maria Vila ens a recitat aquest poema de Joan Salvat-Papasseit

Aquella verge vinclada als meus braços
tota es donava però ha fet un gran crit.
-Oh, amat, no temis! - em deia
ajocant-se:
-No hi ha a la terra cap glavi més fi.

Cerca pel món, que no en trobaràs d'altra
que et faci ofrena d'un amor tan pur.
No em deixis, no, que el teu bes m'amanyaga:
¿com ho faria, si era sense tu?-

I ara s'alçava i jo la vestia
i els seus cabells destrenava pel coll.
La carn, flotant al mossec de la vida,
s'enorgullia de la comunió.

-¿Què més voldràs, si el meu cos que et guardava
ara ja és teu, i elevarà el teu cant?-
I amb els peus nus, de puntetes, mirant-me:
-Quan corris món, el meu nom ¿què et dirà?-

A cada mot més la veu endolcia,
i jo era alhora l'heroi i l'esclau:
-No et deixaré
et diré el nom d'amiga.
La meva amiga: com un vaixell blanc.

I encar de nou la prenia en mos braços
-ja era el seu ventre més alt i més fort.
I a cada pit un vermell:
dues brases
com la punxada del llavi i del cor.

Webs consultades:

 http://www.cancioneros.com/nc/3885/0/la-meva-amiga-com-un-vaixell-blanc-joan-salvat-papasseit-carlos-boldori

WIKIS!

Per planificar alguna cosa en grup, s'ha de fer bé; la coordinacó és la clau. Tots fariem servir el correu electronic, però desprès et dones compte que es un desordre. No és gens útil per coordinar i organitzar les idees d'un grup, aquesta es la manera antiga. La informació important està desparramada en les bústies d'entrada de tot el grup.

Hi ha una manera millor. Requereix utilitzar un lloc web anomenat wiki. Utilitzant una wiki el grup pot coordinar-se millor.

La majoria de wikis funcionen de la mateixa manera. Facilita als usuaris canviar el que apareix a una pàgina web únicament pitjant un botó. És tan fàcil com borrar una paraula i desprès reescriurela.

Els botons son realment importants. Hi han dos essencials, un es Editar i l'altre Grabar, i sempre s'utilitzen junts. Quan pitjem el botó editar, la pàgina es transforma en un document lles per editar. Editar la pàgina significa que tu pots agregar o treure paraules o canviar la manera en la que es veuen. Una vegada has acabat d'editar, pitjes grabar i el document es converteix novament en una pàgina web, i està llesta per ser editada per la següent persona.

Wiki també pot ajudar a posar una Ubicació, pitjant a la paraula ubicacions, desprès pitja al enllaç. Això canvia la paraula ubicacions per un enllaç cap a una pàgina web nova i finalment grabar. Aquest procès es pot utilitzar una i altra vegada.

 http://www.youtube.com/watch?v=q8kcqpPcAKg

Espero que us sigui útil!
 

POEMA- Te quiero de Mario Benedetti

Bona tarda a tothom!

Avui a COED em escoltat un poema de Mario Benedetti, i es titula TE QUIERO

Tus manos son mi caricia 

mis acordes cotidianos 

te quiero porque tus manos 

trabajan por la justicia 

si te quiero es porque sos 

mi amor mi cómplice y todo 

y en la calle codo a codo 

somos mucho más que dos 

tus ojos son mi conjuro 

contra la mala jornada 

te quiero por tu mirada 

que mira y siembra futuro 

tu boca que es tuya y mía 

tu boca no se equivoca 

te quiero porque tu boca 

sabe gritar rebeldía 

si te quiero es porque sos 

mi amor mi cómplice y todo 

y en la calle codo a codo 

somos mucho más que dos 

y por tu rostro sincero 

y tu paso vagabundo 

y tu llanto por el mundo 

porque sos pueblo te quiero 

y porque amor no es aureola 

ni cándida moraleja 

y porque somos pareja 

que sabe que no está sola 

te quiero en mi paraíso 

es decir que en mi país 

la gente viva feliz 

aunque no tenga permiso 

si te quiero es porque sos 

mi amor mi cómplice y todo 

y en la calle codo a codo 

somos mucho más que dos.

Fins aviat!

webs:
http://www.poemas-del-alma.com/te-quiero.htm

¿SE NACE MUSICAL?. Tafuri, J.

Muchas formas de cantar

• Primeras experiencias

• Una madre tiene en su regazo a su niño de dos meses, una educadora de escuela infantil está sentada soble la alfombra y tiene a su alrededor a 4-5 niños entre los 4 y los 6 meses en el infant seat sobre una alfombrilla. "¿Invitamos a cantar? ¿Pero qué sentido tiene? ¿De verdad se puede "hacer música" con ellos? ¡Son tan pequeños!". Empezamos a cantar algo y observamos. Vamos a crear una corriente que nos una al niño, no tengamos miedo de estar en silencio. Después de un rato seguir con pequeñas intervenciones cantadas y momentos de silencio. Antes o después ocurrirá que en las pausas se produzca alguna intervención vocal del recién nacido, a veces empezará a vocalizar antes de que el adulto deje de cantar. En este momento el adulto, el lugar de seguir adelante con la canción, después de interrumpirse y escuchar atentamente, podría reproducir los sonidos producidos por él; así más veces durante 4, 5 minutos. los sonidos producidos por el niño tienen el sentido de una "contestación". Estas primeras vocalizaciones son más frecuentes si la madre ha cantado mucho durante la gestación y si sigue cantando. La presencia o ausencia de palabras en el canto del adulto no influye en la riqueza y variedad de respuestas del niño. existen momentos del día en los que el canto es comentario, es entretenimiento, es juego, favoreciendo así la familiaridad. El niño capta pronto la diferencia entre hablar y cantar y reacciona de forma distinta. Canto quiere decir evento único, a través de las estructuras rítmico-melódicas y de la actitud. Los niños memorizan muy pronto, reconozen, crean unas expectativas que en su momento se satisfacen. Otra a forma es la de cantar llevándolos en brazo. Se puede hacer juegos de movimiento.

A la classe de música, la Gloria ens a dit que llegisim aquest article per fer un debat. 

La meva opinió sobre aquest article és que són unes experiencies que serveixen de molt per a un infant encara que sembli una tonteria. Son formes de cantar en les quals els nens van memoritzan i gràcies a això intervenen vocalment. Resultat productiu.

LAND ART!

MARMUNT! (Artistes: Jennifer Fontan, Chus Echarri, Clara Maestre, Irene Bazán i Claudia Freijomil)

El Land Art és una expressió de l'art contemporani que sorgeix a finals dels anys 60 i l'essència cau en convertir el propi paisatge, l'espai natural, en el material plàstic amb què treballa l'artista, en la seva matèria primera . El paisatge havia estat fins llavors per l'artista un objecte de descripció, però ara ha passat a convertir-se en la seva pròpia obra de creació. Aquest nou moviment no només va suposar l'abandonament del taller i la intervenció directa dels artistes en grans espais oberts, sinó un canvi radical en el concepte i en la objectualitat de l'obra d'art que, en la majoria dels casos, només podia perdurar en el temps i ser percebuda per l'observador. Aquesta fotografia que he penjat avui és el resultat final del treball de plàstica, que hem anat fent durant aquestes dues últimes setmanes. La Chus, la Jenifer, la Clara, la Irene i jo, la Claudia Freijomil em volgut fer una fusió entre el mar i la muntanya utilitzant elements naturals. Aquest es el resultat! Espero que us agradi!

QUÈ SÓN LES RSS?

Bon dia!!!

L'altre dia el nostre professor de GTIC ens va estar ensenyant que sòn les RSS i per a que serveixen.

Primerament m'agradaria dir el que signifiquen les sigles RSS: Really Simple Syndication.
Un canar RSS, és una família de formats de canals web XML utilitzat per a publicar continguts actualitzats freqüentments com ara llocs de notícies, weblogs o podcasts, per mitja del qual es pot compartir la informació utilitzar-la en altres llocs web o programes.
El principal avantatge del sistema és l'agilitat, ja que es fa innecessari haver de descarregar les imatges i els altres elements de la web, descarregant-ne només titulars. I també el poder d'adjuntar el contingut de molts llocs web en un sol espai.
Un programa que utilitza RSS s'anomena agregador, i n'hi ha de molts tipus. Incrustats a navegadors web, widgets per l'escriptori, en programes de correu electrònic, en pàgines web dedicades i en programes dedicats.


webs consultades:
http://bloceconomiaiempresa.files.wordpress.com/2010/10/rss.png

Espero que us serveixi!!!

Les Webquests, què són?

El model de Webquest va ser desenvolupat per Bernie Dodge a l'any 1995, que el va definir com: Una WebQuest és una activitat orientada a la investigació on tota o quasi tota la informació que s'utilitza procedeix de recursos de la web (Dodge, 1995) Segons Dodge, la idea clau que distingeix una WebQuest d'un altre tipus d'activitats basades en la Web està relacionada amb la promoció dels processos cognitius de nivell superior: Una WebQuest es construeix al voltant d'una tasca atractiva que provoca processos de pensament superior. Es tracta de fer alguna cosa amb la informació. El pensament pot ser creatiu o crític i implicar la resolució de problemes, enunciació de judicis, anàlisi o síntesi. La tasca ha de consistir en alguna cosa més que a contestar a simples preguntes o reproduir el que hi ha a la pantalla. Idealment, s'ha de correspondre amb alguna cosa que en la vida normal fan els adults fora de l'escola.

De què tracta aquest blog?

 Hola a tots, em dic Claudia Freijomil i sóc estudiant de primer curs de la Universitat Ramon Llull on estudio el grau d'Educació Infantil a la facultat de Psicologia, Ciències de l'Educació i de l'Esport, Blanquerna.

Aquest blog va dirigit a totes aquelles persones que estiguin interessades en els treballs que s'aniran realitzan al llarg dels quatre anys. En aquest publicaré tots els treballs que anem fent a les diverses assignatures. Espero que agradi.

POEMA- Ara mateix, de Miquel Martí i Pol

Hola a tots!!!

Avui en Josep Maria Vila, profesor de COED, ens a recitat un poema de Miquel Martí i Pol, que es titulava Ara mateix. El poema diu així:

Ara mateix enfilo aquesta agulla
amb el fil d'un propòsit que no dic
i em poso a apedaçar. Cap dels prodigis
que anunciaven taumaturgs insignes
no s'ha complert, i els anys passen de pressa.
De res a poc, i sempre amb vent de cara,
quin llarg camí d'angoixa i de silencis.
I som on som; més val saber-ho i dir-ho
i assentar els peus en terra i proclamar-nos
hereus d'un temps de dubtes i renúncies
en què els sorolls ofeguen les paraules
i amb molts miralls mig estrafem la vida.
De res no ens val l'enyor o la complanta,
ni el toc de displicent malenconia
que ens posem per jersei o per corbata
quan sortim al carrer. Tenim a penes
el que tenim i prou: l'espai d'història
concreta que ens pertoca, i un minúscul
territori per viure-la. Posem-nos
dempeus altra vegada i que se senti
la veu de tots solemnement i clara.
Cridem qui som i que tothom ho escolti.
I en acabat, que cadascú es vesteixi
com bonament li plagui, i via fora!,
que tot està per fer i tot és possible.

Fins aviat!!!

Webs consultades:

 http://www.cancioneros.com/nc/1637/0/ara-mateix-miquel-marti-i-pol-lluis-llach